dilluns, 30 de gener del 2017

INAUGURACIÓ DE L'EXPOSICIÓ "INCART 2016 A CAN GELABERT"



Des de l'Ajuntament de Binissalem i el Casal de Cultura Can Gelabert tenim el plaer de convidar-vos a la inauguració, aquest dissabte dia 4 de febrer a les 20 hores, de l'exposició col·lectiva "Incart 2016 a Can Gelabert". Aquesta exposició ha estat possible gràcies a l'acord de col·laboració entre l’associació Inquietart i Can Gelabert, i comptarà amb la participació de més de cinquanta artistes plàstics que varen ser presents a Incart 2016, event organitzat per Inquietart amb el suport de l’Ajuntament d’Inca que es desenvolupà a la capital del Raiguer entre els dies 20 de maig i 3 de juny de l’any passat. 


Les exposicions es podran visitar fins dia 22 de març dins els horaris habituals de Can Gelabert: de dilluns a divendres de 15:30 a 21 hores i dissabtes de 10 a 13 hores.

dijous, 19 de gener del 2017

CONFERÈNCIA A CÀRREC DEL PROFESSOR JOAN MANUEL DEL POZO: "GOVERNANÇA I CIUTAT EDUCADORA".


El proper dimarts 24 de gener a les 18:30 al Casal de Cultura Can Gelabert es durà a terme la conferència "Ciutat educadora i governança local", a càrrec del professor de Filosofia de la Universitat de Girona Joan Manuel del Pozo. Organitzen: Associació Internacional de Ciutats Educadores i Ajuntament de Binissalem.


Podeu llegir la Carta de ciutats educadores a l’enllaç 

divendres, 13 de gener del 2017

NEUS NADAL GUANYA EL VIII PREMI LLORENÇ MOYÀ AMB L'OBRA "CAPALTARD"



L’actriu i dramaturga Neus Nadal Parés (Esporles, 198.5) ha resultat guanyadora del VIII Premi Llorenç Moyà d’Obres Dramàtiques amb l’obra Capaltard, que s’ha entregat avui dijous a les 20 hores al Casal de Cultura Can Gelabert de Binissalem. Prèviament a l’entrega del premi s’ha duit a terme de la presentació del Fons Llorenç Moyà, que ha anat a càrrec de Ramon García, tècnic documentalista de la Fundació Casa Museu.

Convocat per l’Ajuntament de Binissalem amb la col·laboració de l’ESADIB, el premi compta amb  una dotació econòmica de 1.500 € aportats pel consistori binissalemer. El jurat ha estat format, en aquesta ocasió, per Martí Fons (professor de l’ESADIB), l’escriptor Jeroni Salom i el poeta i gestor cultural Carles Fabregat. L’acte ha comptat, entre d’altres, amb la presència d’Andreu Villalonga, batle de Binissalem, Magdalena Moyà, regidora de Cultura de Binissalem, Víctor Martí, primer tinent de batle, i la que ha estat coordinadora de l’Any Moyà 2016, Maria Coll i Borràs.

Nascuda a Esporles l’any 1985, Neus Nadal es va llicenciar al 2011 en Art Dramàtic a l’ESADIB. Des de l’any 2005 ha realitzat nombrosos cursos de formació, entre els que es poden destacar els realitzats amb la Mallorca Film Affinity amb Toni Bestard, Luís Casasayas i Daniel Winter (2005), d’Interpretació cinematogràfica i teatral al CEF amb Aina Cortès (2005-2007) o els de Tècniques d’interpretació amb màscara amb Philipe Peychaud (2008-2009).

De l’any 2008 ençà ha treballat a diverses produccions teatrals, sota la direcció de Baltasar Cortès (Teatre de Palmanyola, Vualà Teatre), Maite Ferrer (Paralia Teatre), Joan Gomila o Kake Portas, mentre que els darrers anys destaca la seva participació en teatre de petit format (Càpsules teatrals, i Teatre en 13, 2013) així com els espectacles de teatre de carrer (Els siurells mallorquins, 2015-16).

Del 2011 fins l’actualitat ha dirigit cinc obres teatrals per a la companyia Mals Papers (Avall frares! i 400 ptes, de les quals n’és l’autora, Mopi, un monstre diferent, Somni de rondalla, de Toni-Lluís Reyes i Una cançó de Nadal, de Charles Dickens) i set obres infantils.

Pel que fa al cinema, televisió i ràdio, entre el 2004 i el 2008 ha participat en quatre curtmetratges (un d’ells, La Llave, del 2005, amb direcció i guió de la mateixa Neus Nadal) i dos llargmetratges, Mallorca Zombie (2008) i  L’Orde d’Oriat (2005). L’any 2011 va participar en dos capítols de la sèrie l’Anell, d’IB3. Nadal també ha participat en ràdio i locucions, destacant les lectures dramatitzades dels texts Vull, Terra fosa i No al programa d’Ona Mallorca Teatre a la cuina els anys 2010 i 2011.  

Com a dramaturga, ha escrit les obres 400 ptes. (2014) i Avall frares! (2015), representades per la companyia teatral Mals Papers. Capaltard (2016), obra guanyadora del VIII Premi Llorenç Moyà d’Obres Dramàtiques, és la seva darrera obra.

A més, Neus Nadal ve exercint, des del 2009 fins avui en dia una intensa tasca com a professora de teatre (taller de teatre “El Club” de Pollença, activitat extraescolar de teatre al Col·legi públic Gabriel Comas i Ribes d’Esporles i Taller de Teatre Esporles per a infants, joves i adults)

Capaltard

M’he de llençar a l’aigua i nedar. Nedar. Nedar amb totes les meves forces fins que trobi un petit bocí de terra on aferrar-me. Em poso dreta, convençuda de que no hi ha cap altra sortida, de que el contacte amb aquell blau immens farà que es fonguin totes les maldats que pengen de la meva pell. Nedar. Nedar i anar deixant enrere tot el sobrant de la meva vida. Nedar fins que ja no em quedin forces. Però quan toc amb la punta dels dits l’escuma de l’onada més atrevida tot es torna vermell. D’un vermell roent que escalda l’ànima. I allà s’acaba tot.

Capaltard, indica Neus Nadal, és un bocí de la vida de dues germanes que lluiten la mateixa guerra però des de bàndols contraris; una lluita per mantenir intacte tot allò que coneix i que és la seva vida i l’altre just pel contrari, per fer-ho desaparèixer. Una història que, desgraciadament, pot ser la història de moltes persones invisibles.

Com a portaveu del jurat, Martí Fons ha volgut destacar el fet que otorgar el premi a l’obra de Nadal va ser una decissió presa per unanimitat, tot considerant-la una obra molt interessant, una peça teatral amb molta força, amb una construcció dramàtica forta i tràgica on s’hi entreveuen referents potents com Camus o Stringberg. “Posseix – ha afegit Fons- un text molt ben treballat, amb un punt de lirisme poètic, de poesia tràgica, alhora que es veu clarament que ha estat pensada i escrita per ser escenificada, conté tots els elements perquè així sigui”, destacant que ha estat escrita “per una persona de teatre”.

Fons també ha volgut destacar el to tràgic de l’obra, l’ambient rural, la idea del sacrifici que sura al voltant de les dues germanes (cercle viciós i opressiu) i de manera especial el tractament fragmentari que es fa del temps (els bots temporals), propi d’un teatre molt contemporani. Una obra que aconsegueix fer del local un discurs universalista. 

Presentació del fons Llorenç Moyà.

Ramon García, tècnic documentalista de la Fundació Casa Museu ha estat l’encarregat de presentar el fons Llorenç Moyà, cedit fa anys pels seus hereus i que a partir d’ara es troba ubicat al primer pis de Can Gelabert. García ha assenyalat que, fruit de la col·laboració entre la Fundació Casa Museu (institució depenent del Consell de Mallorca i encarregada de la gestió dels llegats literaris de Llorenç Villalonga, Pare Rafel Ginard i Blai Bonet) i de l’Ajuntament de Binissalem, al llarg de l’any 2016 s’ha procedit a la tasca d’incorporació dels registres que integren el fons Llorenç Moyà al catàleg online de la Fundació Casa Museu.

Per dur a terme aquesta tasca s’ha partit de l’inventari que l’escriptor Miquel Àngel Vidal, gran coneixedor de la figura i de l’obra del poeta binissalemer, va elaborar fa uns anys i que constituïa fins ara l’única descripció existent sobre el llegat de Llorenç Moyà. A partir d’aquí, s’ha creat i definit un quadre de classificació que permet tenir la documentació ordenada i estructurada. Aquest quadre de classificació està dividit en tres grans eixos: arxiu documental, biblioteca personal i col·lecció.

L’arxiu documental es divideix en dues seccions: l’arxiu documental pròpiament dit, integrat pels papers de caire personal, la correspondència rebuda pel poeta al llarg dels anys (per exemple amb Maria Antònia Salvà, Guillem Colom, Miquel Dolç, etc) i la part més extensa del seu llegat, que correspon a la documentació literària generada al llarg dels anys. També integren aquest l’arxiu fotogràfic de Moyà, així com una petita secció de material gràfic (dibuixos, esbossos i cartells impresos). La segona part de l’arxiu documental està integrat per l’arxiu familiar, un conjunt de pergamins, manuscrits antics i quaderns de rebuts majoritàriament dels segles XVII, XVIII i XIX.

El segon gran bloc del fons Llorenç Moyà està integrat per la seva biblioteca personal, un conjunt de llibres arreplegats pel poeta al llarg dels anys. En molts dels casos, primeres edicions de les seves obres publicades, difícils de localitzar avui en dia, i moltes obres dedicades i signades pels autors originals.

El tercer gran bloc està integrat per la col·lecció Llorenç Moyà, formada pels quadres i objectes de la seva propietat.

Numèricament aquest fons Llorenç Moyà el formen 1151 registres, dels quals 445 són registres d’arxiu documental (397 registres d’arxiu personal i 48 d’arxiu familiar), 653 són registres bibliogràfics i finalment 53 de col·lecció.
 
Aquests registres, formen part del catàleg online de la Fundació (http://www.fundaciocasamuseu.cat/fundacio/index.php?i=ca&s=fons) i ja es troben a l’abast de qualsevol investigador, estudiós o curiós de l’obra i personalitat de Llorenç Moyà