dilluns, 21 de febrer del 2011

PASSEJADES PER BINISSALEM AMB N'AINA PASCUAL


Aquest dissabte dia 26 de febrer a les 10h començam el cicle Passejades per Binissalem de la mà de la historiadora i experta en patrimoni Aina Pascual, autora, entre molts d’altres, del llibre Estament social a la ruralia mallorquina. L’exemple de Binissalem als ss. XVII-XIX.

La primera de les passejades ens durà a conéixer la història de l'església de Santa Maria de Robines i del cementeri vell de Binissalem, que es troba on avui hi ha la Plaça de l'Església. Declarada Bé d'Interés Cultural al 2006, Santa Maria de Robines és considerada pels estudiosos com a una de les millors esglésies del barroc mallorquí, tot i que manté restes del temple gòtic anterior.

Amb planta de creu llatina, coberta de volta de creueria de nervis helicoïdals i cúpula al creuer, el temple destaca per les seves dimensions i la riquesa de materials amb que va ser construïda. Si voleu saber més, no heu de fer més que inscriurer-vos al Casal de Cultura Can Gelabert, de dilluns a divendres de 15 a 21h (971 88 65 31). El preu és de 2€ per persona i el lloc de trobada els vasos de l’església (graons del portal lateral).

dimarts, 15 de febrer del 2011

MÚSICA BARROCA A LA CAPELLA DE CALS AGUSTINS DE LA MÀ DE "LA MUSICA RITROVATA"


Aquest divendres dia 18 de febrer a partir de les 20h, i emmarcat en el Cicle de concerts d’hivern a la capella de Cals Agustins de Binissalem, es durà a terme el concert de música barroca a càrrec de LA MÚSICA RITROVATA. Formada pels músics alemanys Ursula Wachendorff, Salomon Leeuwarden i Elfriede Stahmer, els seus membres s’han especialitzat en la música dels segles XVII i XVIII que és interpretada seguint fonts històriques pel que fa a articulació, afinació i mètrica, tot fent servir instruments antics o reconstruïts, fets aquests que els seus components consideren la base elemental per a poder cultivar la música d’aquesta època. El concert ha estat organitzat pel Casal de Cultura Can Gelabert de Binissalem – Regidoria de cultura de l’Ajuntament de BInissalem.

Ursula Wachendorff, violí

Després dels estudis de violí modern i pianoforte, a l’any1970 trobà en la música barroca la millor manera d’expresar-se musicalment. Ha estudiat el violí barroc al FORUM ALTE MUSIK BREMEN. Els seus professors varen ser Thomas Albert i Elfriede Stahmer.

Ha participat a clases de violí i interpretació amb Sigiswald Kuijken, Nicolaus Harnoncourt, Gustav Leonard i Monika Huggett, participant a nombrosos concerts amb diferents formacions al nord d’Alemanya tocant el violí i la viola. Al 1985 fundà el grup LA MUSICA RITROVATA, inicialment centrat en el repertori de compositores desconegudes i amb el que oferiren concerts als festivals de Bremen, Oldenburg i Hamburg per citar-ne alguns.

Salomon Leeuwarden, clavicèmbal

Estudià al conservatori superior de Bremen (Alemània). Després de la seua graduació com a catedràtic per la Universitat d’Oldenburg s’interessà especialment en la pràctica històricament informada sobre fonts antigues de l’audició. Ha estudiat i col·laborat en concerts amb P. Hailperin, P. Dont, A. Staier, JW Jansen, Jordi Regant i altres cèlebres músics i compositors i amb conjunts com ara Filarmonia, la Bach Orchester Bremen, Fiori Musicali, la Petit Bande, Forum Alte Musik o Clavicante, realitzant concerts a Centre Europa i Espanya.

Elfriede Stahmer, violí

Nascuda a Hannover, Alemanya, ha estudiat música i anglística a Hannover, exercint diversos anys com a professora de música i directora de la Jove Orquesta Simfònica de la seva ciutat natal. Estudià el violí barroc amb Monica Hugett, Nicolas Harnoncourt i Sigiswald Kuiken.

Ha format part de nombrosos ensembles, quasi sempre com a directora (Fiori musicali, Messa di voce, Musikalische Compagney, La Música Ritrovata, Weser-Renaissance), oferint molts concerts a Europa i Estats Units, i participant a molts enregistraments discogràfics. És catedràtica de metòdica didàctica de violí al Conservatori de música de Hannover i professora de violí barroc al Hochschule der Künste, Bremen.

LA MUSICA RITROVATA interpretarà, entre d'altres, peces de Girolamo Frescobaldi, Giovanni Paolo Cima, Arcangelo Corelli, Johann Sebastian Bach i Johann Rosenmüller.

dijous, 3 de febrer del 2011

JOAN GUASP GUANYA EL II PREMI D'OBRES DRAMÀTIQUES LLORENÇ MOYÀ AMB "LATORRE EIFFEL"



El passat dissabte dia 15 de gener, l’escriptor Joan Guasp (Consell, novembre de 1943) va rebre de la mà del batle de Binissalem Jeroni Salom i d’Albert Rius, director de l’oficina de La Caixa de Binissalem, el II Premi Llorenç Moyà d’obres dramàtiques que, dotat amb 3000 €, convoquen l’Ajuntament de Binissalem i la Fundació Llorenç Moyà i que compta amb el patrocini de La Caixa. Al mateix premi, va resultar finalista l’obra d’ Antoni Lluís Reyes Allende vx. Khrusxov.

A l’acte d’entrega dels premis, realitzat a les Sales Pompeianes del Casal de Cultura Can Gelabert de Binissalem, també hi varen assistir, entre d’altres, David Jimeno, regidor d’Educació, Cultura i Joventut de l’Ajuntament, Xavier Moyà, nebot de l’escriptor Binissalemer Llorenç Moyà i els membres del jurat que, en aquesta segona edició ha estat format per Josep Ramon Cerdà, delegat d’Arts Escèniques de la Conselleria d’Educació i Cultura, el crític Francesc M. Rotger i l’escriptor binissalemer Jeroni Salom.

Segons Guasp, La torre Eiffel és una tragicomèdia on es reflexiona sobre l’espoli constant que pateixin els països sotmesos a un Estat reconegut internacionalment i oficial, i sobre les conseqüències que se’n deriven de tot plegat: el colonialisme cultural, polític i moral. És – apunta l’autor -una denúncia del que sempre ha fet el poderós amb el feble, d’allò que secularment se n’ha dit que el peix gran es menja el petit. Escrita en un estil àgil a base de diàlegs breus i petits monòlegs entre dos personatges, masculí i femení, que viuen plegats tractant de superar la seva situació precària.

Joan Guasp (Consell, novembre de 1943), s'inicià als denou anys fent cròniques esportives i entrevistes periodístiques a diferents mitjans de comunicació. En literatura va començar escrivint contes i narrativa breu. L’any 1977 escriu Querido amigo, una obra de teatre que guanya l'accèssit del Premi Lope de Vega convocat per l'Ajuntament de Madrid.

A partir d’aquest moment, Guasp va iniciar una llarga i extensa carrera literària en català on, a més del teatre, ha conreat diversos gèneres literaris com ara els contes, la narrativa infantil, la novel·la, la poesia, els reculls d’aforismes i el guió cinematogràfic, obtenint un gran nombre de premis al llarg d’aquests anys. Moltes d’aquestes obres han estat publicades, sobre tot a editorials de les Illes Balears i Catalunya.

Dins la seva extensa producció teatral (representat a diferents indrets de Catalunya i Mallorca) podem destacar, entre d’altres, Fumar d’amagat (1987), premi del Teatre Principal convocat pel Consell Insular de Mallorca, Oxo (1996) amb la qual va obtenir l'Accèssit del Premi SGAE de Teatre 1996, Els Papagenos (2003), amb la qual va obtenir el premi "El Micalet" de teatre a València, obra que va ser publicada posteriorment per Ed. Denes de Valencia el 2004. El 2010 va aconseguir el premi “Castelló a Escena” per l’obra teatral L’assassí de Déu, i estrena el 2011 amb el Premi Llorenç Moyà d’obres dramàtiques dramàtiques, convocat per l’Ajuntament de Binissalem i la Fundació Llorenç Moyà.

Guasp també ha conreat la narrativa infantil (L'Illa d'escuma rosa (1988), premi Ciutat d'Olot; Piu Teulader (1991); Contar fins a cent (Ed. Baula – Barcelona, 1994) menció especial del Premi Ferran Canyameres).

Pel que fa als aforismes, l’any 2000 publicà Fogueró de Guaspires (Lleonard Muntaner, ed. – Ciutat de Mallorca) i El plaer de tot això i altres plaers minúsculs. L’any 2002 guanyà el premi de poesia convocat per l'Associació Amics del Montseny de Viladrau amb un recull d'aforismes poètics titulat Poemes descentralitzats, que varen esser publicats un any després. El 2003 va publicar, amb motiu del seu 60è aniversari, el llibre d'aforismes Quinze querns (Ed. El Gall – Pollença), al qual han seguit L’heroi irònic (2005), Humor meu i Déu meu (2006) i Animus locandi (2009).

Guasp s’endinsà ben aviat en el món dels contes i el relat breu amb Les contarelles d'en Pere Ferreguí (1979), al qual seguiren Eclipsi per a un home sol (1992), premi Sant Carles Borromeu del Principat d'Andorra, Fa molt de fred al nord de Quebec (1996), Jugar o no jugar (2000). El 2007 va guanyar el premi Pare Colom de Narrativa Mediterrània, convocat per l’Ajuntament d’Inca, per l’obra El generalíssimo i altres històries inversemblants però certes (Ed. Lleonard Muntaner). Aquest mateix any va guanyar el premi Falset de contes amb el relat El netejavidres i jo. L’any 2009 guanyà els premi Armand Quintana de narrativa amb un recull de contes titulat El vicari de Crist i altres ficcions i el premi de Narrativa Sícoris, de Lleida, pel seu relat La maledicció dels passos de Zebra.

Pel que fa a la novel·la, Guasp ha publicat El cavall (Ed. Columna – Barcelona, 1992), premi Ciutat de Mollerussa; Concert de Comiat, premi Fiter i Rossell 1995 (Ed. Columna); La cervessa de Déu (Ed. El Gall, 2000). El juny del mateix 2001 va ser guardonat amb el premi de narrativa Baltasar i La ciutat transparent, obra amb la qual guanyà el Premi Baltasar Porcel convocat per l'Ajuntament d'Andratx i que va ser publicada l’any 2003.

En la seva producció literària també hi ocupa un lloc especial la poesia. L’any 2004 va obtenir el premi Jacint Verdaguer de Poesia, concedit per l'Ajuntament de Calldetenes, pel seu poemari Riure per no sopar, publicat l’any següent (Ed. March – Barcelona). El 2005 va guanyar el premi de poesia Vila de Martorell amb un recull de poemes que es titula Fills del Raiguer. Al 2005 publicà el poemari Fills del Raiguer (Ed. Viena – Barcelona 2006), mentre que al 2010 guanyà el Premi Nacional de Poesia del Vallès Oriental amb el poemari Blai Bonet i el món.

Així mateix, Guasp és l'autor del guió de la pel·lícula Blocao, estrenada la tardor del 2002.

Cal esmentar que al 2009 se li va atorgar el premi Lluís Carulla d’Actuació Cívica. Algunes de les narracions i de les seves obres teatrals han estat traduïdes al castellà i al gallec. Col·labora a distints periòdics i mitjans audiovisuals de les Illes Balears i d’altres indrets dels Països Catalans.