Dijous passat es varen inaugurar al Casal de Cultura Can Gelabert de Binissalem les exposicions Retaules de viles de Gerard Matas, Fus, d’Adolf Gil i Un nou començar, d’Antoni Miquel Morro, exposicions que romandran obertes fins el proper dia 31 d’agost de 2010.
Retaules de viles suposa el retorn esperat de Gerard Matas (Palma, 1945), un dels representants més significatius del que es coneix com Jove Plàstica Mallorquina.
Formada a mitjans anys setanta per un conjunt de joves artistes entre els quals es troben, a banda de Gerard Matas, Bartomeu Cabot, Miquel Barceló o els germans Steve i Andreu Terrades (sols per citar-ne alguns), la Jove Plàstica Mallorquina trencà amb la tradició hegemònica dins la pintura local hereva del postimpressionisme amb l’objectiu, segons paraules de Damià Pons, de “renovar la plàstica mallorquina a partir de l’assimilació creativa de tots aquells corrents artístics que han marcat la modernitat en cada una de les etapes de l’evolució de l’art contemporani”.
Immers als anys setanta en una obra pictòrica que sovint ha estat definida com a realisme fantàstic, més endavant Matas es decantà per l’escultura, de la mà de l’object trouvé per usar més endavant el ferro soldat i retornar, ja als noranta, al llenguatge pictòric.
Retaules de viles neix ara fa un any a partir d’un fet gairebé casual: la rebuda a la seva casa de foravila d’un carregament de bocins de bigues destinades a donar calentor a l’habitatge, retalls d’edificis desapareguts que, a mena d’objectes trobats, han estat intervinguts per l’artista i ajuntats com a peces d’un trencaclosques sobre els quals Matas hi ha plasmat el que anomena paisatges inventats –urbans i sovint impossibles- d’evocació surrealista.
Adolf Gil (Muro, 1970) mostra a les Sales Florentines sota el títol Fus un recull de part de la seva producció artística entre els anys 2006 i 2009 tot girant al voltant de dos eixos: els seus viatges i estades a llocs com Cuba, Goa (Índia), Tòkio o Nova York i el concepte de transformació de la matèria, la qual passa de l’estat sòlid al líquid.
Papers de grans i mitjanes dimensions (mai mostrats fins aleshores per l’artista, decantat per la tela com a suport) on els pigments iridiscents i la incidència de la llum són protagonistes, teles on el pols de marbre esdevé un munt de degotissos entre els quals es deixa veure la quotidianitat dels carrers de l’Havana, les impressions intervingudes dels arbres de Tokio i, fins i tot, una fotografia digital de gran format (llenguatge gens usual a la trajectòria de Gil) que, si bé s’allunyen de l’obra per la qual l’artista de Muro ha estat més conegut els darrers anys (com ara els quadres amb pigments fosforescents, per a ser vistos amb el llum apagat), mantenen el treball constant per la investigació i la recerca vers un llenguatge, la pintura, que pren nous horitzons de la seva mà.
Antoni Miquel Morro (Palma, 1980) exposa a la sala del Directori de Can Gelabert Un nou començar, un conjunt de vint-i-tres escultures fetes en ferro, bronze i alumini que, segons paraules de l’artista, “han estat concebudes per a incitar el debat entre l'art i el pensament, intentant recuperar el paper social de l'art a través de l'exploració de vies alternatives de difusió artística”.
Aquest recorregut escultòric pretén, per tant, lligar l'estudi dels ritmes i les proporcions de la figura femenina amb una actitut de reflexió crítica cap al nostre entorn local i global, reivindicant el procés creatiu com a motor de canvi social.
Les exposicions es podran visitar fins dia 31 d'agost de dilluns a divendres de les 17 a les 20:30 hores.
Trobareu més informació als següents enllaços:
Retaules de viles suposa el retorn esperat de Gerard Matas (Palma, 1945), un dels representants més significatius del que es coneix com Jove Plàstica Mallorquina.
Formada a mitjans anys setanta per un conjunt de joves artistes entre els quals es troben, a banda de Gerard Matas, Bartomeu Cabot, Miquel Barceló o els germans Steve i Andreu Terrades (sols per citar-ne alguns), la Jove Plàstica Mallorquina trencà amb la tradició hegemònica dins la pintura local hereva del postimpressionisme amb l’objectiu, segons paraules de Damià Pons, de “renovar la plàstica mallorquina a partir de l’assimilació creativa de tots aquells corrents artístics que han marcat la modernitat en cada una de les etapes de l’evolució de l’art contemporani”.
Immers als anys setanta en una obra pictòrica que sovint ha estat definida com a realisme fantàstic, més endavant Matas es decantà per l’escultura, de la mà de l’object trouvé per usar més endavant el ferro soldat i retornar, ja als noranta, al llenguatge pictòric.
Retaules de viles neix ara fa un any a partir d’un fet gairebé casual: la rebuda a la seva casa de foravila d’un carregament de bocins de bigues destinades a donar calentor a l’habitatge, retalls d’edificis desapareguts que, a mena d’objectes trobats, han estat intervinguts per l’artista i ajuntats com a peces d’un trencaclosques sobre els quals Matas hi ha plasmat el que anomena paisatges inventats –urbans i sovint impossibles- d’evocació surrealista.
Adolf Gil (Muro, 1970) mostra a les Sales Florentines sota el títol Fus un recull de part de la seva producció artística entre els anys 2006 i 2009 tot girant al voltant de dos eixos: els seus viatges i estades a llocs com Cuba, Goa (Índia), Tòkio o Nova York i el concepte de transformació de la matèria, la qual passa de l’estat sòlid al líquid.
Papers de grans i mitjanes dimensions (mai mostrats fins aleshores per l’artista, decantat per la tela com a suport) on els pigments iridiscents i la incidència de la llum són protagonistes, teles on el pols de marbre esdevé un munt de degotissos entre els quals es deixa veure la quotidianitat dels carrers de l’Havana, les impressions intervingudes dels arbres de Tokio i, fins i tot, una fotografia digital de gran format (llenguatge gens usual a la trajectòria de Gil) que, si bé s’allunyen de l’obra per la qual l’artista de Muro ha estat més conegut els darrers anys (com ara els quadres amb pigments fosforescents, per a ser vistos amb el llum apagat), mantenen el treball constant per la investigació i la recerca vers un llenguatge, la pintura, que pren nous horitzons de la seva mà.
Antoni Miquel Morro (Palma, 1980) exposa a la sala del Directori de Can Gelabert Un nou començar, un conjunt de vint-i-tres escultures fetes en ferro, bronze i alumini que, segons paraules de l’artista, “han estat concebudes per a incitar el debat entre l'art i el pensament, intentant recuperar el paper social de l'art a través de l'exploració de vies alternatives de difusió artística”.
Aquest recorregut escultòric pretén, per tant, lligar l'estudi dels ritmes i les proporcions de la figura femenina amb una actitut de reflexió crítica cap al nostre entorn local i global, reivindicant el procés creatiu com a motor de canvi social.
Les exposicions es podran visitar fins dia 31 d'agost de dilluns a divendres de les 17 a les 20:30 hores.
Trobareu més informació als següents enllaços:
